Latest revision as of 15:18, 20 February 2019

• Jornada: “La intraprenedoria a les administracions públiques” a l’Escola d’Administració Pública, 1 de març de 2018.
• Autors

Jornada: “La intraprenedoria a les administracions públiques” a l’Escola d’Administració Pública, 1 de març de 2018.

La intraprenedoria és una d’aquestes paraules que de cop i volta es posen de moda.  L’enciclopèdia catalana la defineix com el “sistema de gestió i planificació d’una empresa en què aquesta ofereix ajuts econòmics i llibertat d’acció als seus directius, per tal d’impulsar-ne l’esperit emprenedor i afavorir la innovació.”

Sara Jurado, tècnica de Barcelona Activa diu que: “Les persones''intraprenedores''són professionals que, dins de les organitzacions, posen en marxa processos i actuacions sense que ningú els ho hagi demanat, només amb l’objectiu de fer alguna cosa nova; s’enfoquen cap a la innovació i la creativitat i transformen les seves idees en quelcom de profit. L’expert en gestió empresarial Christian Koch els dona més importància encara, afirmant que les persones intraprenedores són l’arma secreta del món dels negocis.”

És per la importància que se li dona a la intraprenedoria dins les organitzacions que l’Escola d’Administració Pública de Catalunya va organitzar el passat 1 de març una jornada amb el títol “La intraprenedoria a les administracions públiques”. Els objectius de la Jornada eren:

1. Reflexionar sobre les eines que una organització pública té per promoure la intraprenedoria i cercar i trobar talent dins les seves pròpies organitzacions.
2. Presentar un estudi de la Universitat autònoma de Barcelona sobre l’emprenedoria pública
3. Analitzar experiències de gestió del talent en les nostres institucions.

  Albert Castellanos, Secretari d’Hisenda, va parlar en primer lloc de “El sector públic davant el nou paradigma de la innovació oberta”. Va començar plantejant-se perquè calia la intraprenedoria i ens va dir que, tot i que potser alguns el trobarien massa agosarat, no ens hem de limitar a ser transmissors de les ordres dels nostres caps sinó que també hem de saber interpretar les necessitats de la societat.

  Va citar Frederic Laloux que en el seu llibre “Reinventar las organizaciones” distingeix entre: organitzacions grogues (tradicionals i jeràrquiques), taronjes (multinacionals que busquen innovació i busquen resultats) i les “teal” en que els treballadors no només els preocupen els resultats sinó també la seva realització i l’impacte de la seva feina en la societat. Aquestes organitzacions són conscients que el seu impacte va més enllà del seu compte de resultats. Alguns exemples d’organitzacions “teal” son les multinacionals de la informàtica com ara Google, Facebook...

  Si volem trobar solucions i respostes als problemes que tenim com a societat, i que cada vegada són més complexos (mediambientals, d’igualtat,...), potser no ens serveix buscar les solucions dins les mateixes organitzacions, però potser tampoc no ens serveix actuar o pensar en uns paràmetres de recerca i innovació com s’havia pensat d’una manera clàssica; lineals, en entorns de recerca, en entorns universitaris, que després passaven a l’empresa o l’administració pública per culminar així el procés d’innovació, sinó que, el nou concepte de ciència i innovació oberta, el que ens diu és que les solucions poden venir de tot arreu i, sobretot, poden venir, i sovint venen, de l’intercanvi de coneixements o disciplines professionals o tecnològiques molt diferents. Sovint les innovacions venen de treballar amb els propis clients.

  La innovació no només pot néixer, sinó que ha de néixer del contacte i la interacció entre agents molt diferents; un conjunt d’agents que es defineixen de forma terminològica en el concepte de quàdruple hèlix en que s’incorpora a la ciutadania, l’administració pública, el sector privat i les universitats.

  En el cas de l’Administració Pública la innovació pot venir d’espais de cocreació amb la ciutadania, és a dir, que el procés de disseny de les polítiques públiques no es faci de dalt a baix sinó que des del mateix moment de la concepció de la política fins al moment de la prestació la ciutadania hi participi de forma interactiva. Que hi participi des del moment de pensar la política; per tant ha de ser un procés complementari. La participació ciutadana ja no es pot limitar a votar cada quatre anys; això ha quedat superat per les demandes actuals perquè aleshores cada quatre any decidim massa coses per decidir bé.

  Creu que com a intraprenedors públics és molt important que siguem corretja de transmissió del que ens demana el nostre entorn; no hem de ser només executors del que ens diuen els nostres comandaments superiors sinó també intèrprets de les necessitats del nostre entorn.

  Cita a Amalio Rey, expert en noves tendències en la gestió de la innovació com ara Design Thinking, Hibridació, Emprenedoria Social, Open Innovation, models bottom-up d’intel·ligència col·lectiva i Eco-sistemess 2.0 per innovar, que ha detectat un seguit de diferències entre sector públic i privat:

1. Més constrenyits per la normativa
2. Les actuacions es fan més pensant en el curt termini
3. Es primen de forma massa malaltissa les novetats
4. Es necessita major legitimitat
5. Hi ha problemes per mesurar el valor de les polítiques públiques. El valor no es correspon amb la realitat. Si baixa l’atur quina part és conseqüència de les polítiques i quina de la conjuntura econòmica, per exemple.
6. És difícil determinar responsabilitats
7. No té competidors
8. Són garants de drets i, per tant, menys flexibles
9. Hi ha pànic al fracàs. Abans d’equivocar-nos no fem res i quan ens equivoquem no ho reconeixem
10. No hi ha un procés real de destrucció creativa. En el sector privat el que ja ha estat superat per una millora es destrueix però en el públic no.

  Per millorar la innovació en el sector públic proposa unes quantes actuacions:

1. Crear un campus d’innovació social on buscar les respostes als reptes col·lectius. Dialogar i consultar més els ciutadans
2. Premiar al qui s’arrisca més i també a qui l’encerta més
3. Augmentar la transcendència de la feina vinculant els objectius del pla de govern al dia a dia de cada treballador
4. Millorar la direcció pública que ara és molt poc professionalitzada
5. Difondre la idea que no hem d’autolimitar-nos des del nostre nivell de responsabilitat. A vegades som nosaltres mateixos qui no aprofitem el nostre espai.

  Ell creu que, en qualsevol cas, hi ha un parell de cosas que és vital que fem:

1. Cadascú des del seu nivell de responsabilitat explotar la capacitat de transformació que té de les coses. No autolimitar-nos; empoderar-nos i pensar en com podem transformar la realitat.

1. Ser molt honestos amb el que ens motiva per llevar-nos per anar a treballar; reconeixement, retribucions laborals, però també ens mou invertir en nosaltres mateixos i fer les nostres feines més interessants; incorporar el concepte d’innovació oberta.

  Tot seguit Pilar Pineda Herrero de la Universitat Autònoma de Barcelona i Carla Quesada Pallarès de la Universitat de Vic van presentar el treball “L’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent a les administracions públiques”. Aquest treball el van fer en col·laboració amb la universitat de Leeds a Yorkshire. Van fer un seguit d’enquestes a treballadors de dos Departaments de la Generalitat demanant-los quina era la seva percepció sobre el grau d’innovació.

  El resultat d’aquestes enquestes va ser que els treballadors públics manifesten tenir una clara inclinació cap a la gestió de reptes i riscos al seu lloc de treball (4,12 sobre 5), si bé perceben que el suport de l’administració no és el més propici (3.12 sobre 5). Finalment un 51% dels enquestats afirmen haver estat part d’algun projecte innovador o de canvi organitzacional.

  Les conclusions es basen en una enquesta feta als propis treballadors de dos departaments de la Generalitat; reflecteixen, per tant, la visió subjectiva de les persones enquestades.

  El final de la jornada va ser una taula rodona que duia el títol “El foment de l’intraprenedoria des de la visió de les institucions públiques”.

  Hi van participar Maria Rodríguez, directora de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal a l’Ajuntament de Barcelona, Lola Miró, directora de serveis de Recursos Humans a la Diputació de Barcelona, Virgínia Valero, coordinadora adjunta de Recursos Humans, Organització i Prevenció de Riscos Laborals a l’Ajuntament de Sabadell i Mei Pararols, responsable de Plantilles de Personal al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

  Maria Rodríguez va explicar les actuacions que han fet des de la seva àrea per promoure la innovació interna, el talent i la intraprenedoria. Han fet moltes coses pensant sempre de manera molt pràctica i realista; han obert una bústia d’idees i n’han rebut 190 en 40 dies; han creat un equip de formadors interns que han rebut una valoració mitjana superior a la dels externs; també han organitzat un sistema de rotació interna perquè tothom conegui la feina dels altres equips.

  Lola Miró, de la Diputació de Barcelona, és la directora de serveis de Recursos Humans per la qual cosa té una visió més de gestió. Ells busquen aquest esperit emprenedor i innovador a través del talent però tenen una lluita permanent per fer veure a l’equip polític que talent no vol dir confiança política i a l’equip sindical que talent no significa increment retributiu. Van posar en marxa un projecte pilot de grups de millora que treballen la transversalitat per intentar obtenir projectes d’innovació aplicables. També estan desenvolupant un projecte que n’hi diuen “Model d’avaluació de l’acompliment i del rendiment” que treballa en la vessant de l’acompliment, que té a veure amb la conducta i l’actitud, i amb el rendiment en el que valoren l’excel·lència, les propostes que milloren la gestió quotidiana.

  Virgínia Valero, de l’ajuntament de Sabadell, va assenyalar la falta de recursos d’una administració més petita com la seva. Tot i així estan fent actuacions per millorar la formació en àrees que consideren cabdals com ara la formació dels comandaments o l’anàlisi i disseny de polítiques. Volen crear també un servei d’organització transversal.

  Mei Pallarols, del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, de la Generalitat va explicar que estan a punt d’aprovar un Pla corporatiu d’innovació. Hi estan treballant amb el grup Innogent que és interdepartamental i interdisciplinari. Algunes de les iniciatives que ja fa temps que funcionen són la Innoteca; base de dades de les pràctiques innovadores dels diferents Departaments. Han organitzat dues jornades per presentar algunes d’aquestes pràctiques. Els premis Alfons Ortuño també suposen un reconeixement per a les pràctiques innovadores. Entre les noves actuacions que estan dissenyant destaca la creació de la figura dels facilitadors d’innovació que han d’ajudar els companys a innovar. Han fet un primer curs per formar aquests facilitadors.

Autors

Redactat per: Anna Enjuanes Balaguer

Per saber-ne més: Anna Enjuanes Balaguer