L’impacte de les noves tecnologies en la logística i la “revolució” pendent del sector.

L’impacte de les noves tecnologies en la logística i la “revolució” pendent del sector.

En els darrers anys estem vivint un auge de les noves tecnologies de la comunicacions i la informació. Amb freqüència es parla en termes de revolució. Si ens fixem en el sector de la logística, hi ha, sens dubte, una millora dels processos, que es nota en millor prestacions dels serveis dels operadors (en el cas del e-commerce és un clar exemple), però, ultra això, no es veuen uns canvis en el sector que estiguin en consonància, quan a magnitud, de l’apogeu de les noves tecnologies.

Les innovacions tecnològiques poden actuar en dues direccions: en els processos de les empreses i en les estructures organitzatives del sector.

A curt termini, les innovacions estan facilitant l’optimització i estandardització dels processos, especialment en el flux de la informació. Les tecnologies permeten, per exemple, prendre les decisions més adequades en cada moment, digitalitzar els processos llargs i replets de papers, etc. Això és precisament al que estem assistint d’ençà un temps. No és es pot parlar d’una innovació específica que tot ho canviarà, sinó més aviat d’un conjunt de noves tecnologies que van actuant totes elles en la mateixa direcció, estandardització i optimització (processos que, de fet, estan vinculats, ja que el primer possibilita el segon).

Error creating thumbnail: File missing

No obstant, el canvi més profund del sector de la logística, la seva autèntica “revolució”, ha de venir per les mutacions de l’estructura empresarial del sector, motivat per les tendències del mercat i possibilitat per l’estandardització i l’optimització de les operacions (conseqüència directe dels efectes a curt termini de les noves tecnologies). Així, per exemple, l’estandardització dels processos en el sentit més ampli, juntament amb les economies d’escala pròpies del sector de la logística (a mesura que les empreses adquireixen major dimensió els seus costes unitaris són més baixos i poden ser, per tant, més competitives), facilitarà passar d’un model actual de molts operadors logístics estructurats entorn als modes de transport a un futur de menys operadors i orientats a la prestació de serveis logístics integrals. L’estandardització facilitarà la intermodalitat i, a partir d’aquí, la creació de cada cop més operadores multimodals. És, de fet, el que ja s’ha viscut en la indústria marítima dels contenidors.

Ara bé, aquest escenari futurista parteix d’una realitat molt diferent: amb un sector replet d’empreses amb poques dimensions operant en un entorn molt competitiu, poc marge tenen aquestes per realitzar inversions i especialment en R+D. Es de esperar, per tant, un canvi lent i a llarg termini a model del negoci logístic amb una certa dimensió, forçat per les pressions del mercat a uns serveis cada cop més sofisticats. Si volem empreses competitives, això passa necessàriament per tenir estructures empresarials que permetin oferir un serveis adaptats a les necessitats del mercat, incloent en preu. En aquests serveis la tecnologia cada cop té un paper més important, com és el cas del e-commerce. Cal, doncs, una major concentració del sector logístic. Les inversions tecnològiques necessàries suposen actualment una dificultat més a les que ja tenen les petites empreses del sector.