LA GENERACIÓ DE RESIDUS COM A INDICADOR ECONÒMIC
L’augment dels residus pot reflectir una manca de sensibilització ambiental.
La generació de residus sempre ha estat un bon indicador per justificar el creixement econòmic i demogràfic d’un territori. La crisi econòmica en la que ens trobem immersos queda perfectament reflectida. El següent quadre ens mostra la seva evolució des del 2006.
Des del 2006 hi ha una reducció de 33,25% en la generació de residus industrials, així com una baixada del 13,25 en els residus municipals, y un catastròfica baixada del 74,46% en la generació de residus de la construcció.
Respecte als residus industrials, podem comparar aquestes dades amb l'índex de producció industrial (IPI) , indicador cojuntural que mesura l'evolució de l'activitat productiva de la indústria.
El punt més baix es va produïr l’any 2009, al igual que la generació de residus. L’activitat industrial que genera més residus és l’agroalimentària amb un 26%, seguida del sector metal·lúrgic amb un 22%, la indústria química amb un 16% i la del paper amb un 11%. Les que menys activitat produeixen, amb un 1,5% són, entre d’altres, la indústria manufacturera; la de fusta i suro; i el subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire.
Respecte als residus municipals, la seva generació va molt lligada als hàbits de consum de les famílies i a la riquesa econòmica. La següent taula mostra l’evolució anual de consum en les llars catalanes durant la crisi, on s’observa un petit repunt del mateix en els darrers anys (potser motivat per una percepció de final de crisis).
En el cas dels residus municipals tant important és la reducció de residus en origen com la seva posterior gestió, fomentant la seva reutilització i reciclatge ( al voltant del 35% a Catalunya).
Respecte als residus de la construcció, val a dir que la baixada de la producció de residus de la construcció és proporcional a la baixada d’obres i també a la baixada del consum de ciment en aquest període, un 79,9% (Font:idescat).
Malgrat el que acabo de comentar cal tenir en compte que l’augment de la generació de residus, si bé pot reflectir creixement econòmic, en molt casos també reflecteix una manca de sensibilització ambiental. I aquest fet no és admissible.
En aquest sentit hem de tenir present el concepte d’economia circular, ara només un plantejament teòric, però que en els propers anys caldrà implantar, entenent que els residus són una font prioritària de recursos. L’economia circular es caracteritza per l’esforç dels productors per conservar el control i la propietat dels recursos que posen al mercat, i que tant els han costat d’obtenir i de transformar, per tal de mantenir en tot moment la màxima utilitat dels productes, components i materials i finalment reintegrar-los en el cicle productiu i de consum amb la major aportació de valor.
I també s’ha de potenciar el reciclatge dels residus municipals, i en el model de gestió actual, s’hauria de focalitzar en la recollida de matèria orgànica, i no tant en els envasos i el vidre (més interessant pels sistemes integrats de gestió, obligats per llei). Les plantes de valorització actuals tenen suficient tecnologia per garantir una correcta tria dels materials, i la disminució de matèria orgànica, millora la seva qualitat i en facilita la separació, i podria comportar l’augment del % de reciclatge/recuperació, i també la reducció de contenidors al carrer (costos).
Document information
Published on 11/07/18
Submitted on 03/07/18
Licence: CC BY-NC-SA license