La Llei de barris. La innovació en el desenvolupament i el seguiment de l’aplicació del programa.

• La Llei
• L'avaluació té en compte:
• Autors

La Llei

La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, es votà al Parlament de Catalunya a finals de maig de 2004, i en setembre del mateix any, el Govern aprovà la regulació que desenvolupava la Llei i que feia possible la seva aplicació pràctica de manera imminent.

L’objectiu d’aquesta Llei és promoure una transformació global d’aquells barris que requereixen una atenció especial, per evitar-ne la degradació, millorar-ne les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania, i fomentar la cohesió social. La Llei de barris concentra els esforços en aquells barris amb més gran necessitat social i dèficits urbanístics més importants: nuclis antics, polígons d’habitatge dels anys seixanta i setanta, així com àrees nascudes de processos d’urbanització marginal. La Llei actua sobre vuit camps temàtics -espai públic, elements comuns dels edificis, equipament comunitari, incorporació de les tecnologies de la informació, foment de la sostenibilitat, equitat de gènere, dinamització social i econòmica, i accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques- amb una visió d’integració i transversalitat.

El mateix desenvolupament de la Llei ja és innovador, atès que estableix la necessitat de fer un seguiment de la seva aplicació, per adaptar i fer evolucionar les noves convocatòries, també té altres aspectes d’innovació rellevant que en remarquem:

• Avaluació continuada de l’impacte socioeconòmic i organitzatiu en les diferents àrees d’intervenció de la Llei, classificat per tipologia de barris analitzat.

Aquesta anàlisi també té en compte la topologia del barri: àrees velles i nuclis antics, polígons d’habitatges i/o àrees d’urbanització marginal i àrees de presència elevada d’unitats d’habitatges que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat exigibles.

Un exemple d’oficina de gestió del Projecte d’intervenció integral és la de la Barceloneta, que està en funcionament des del passat estiu. Allà es recullen totes les dades necessàries per a l’avaluació.

L'avaluació té en compte:

• Indicadors d’àrea urbana d’atenció especial. És a dir, com els projectes de regeneració urbana seleccionats en les primeres convocatòries han millorat les seves condicions urbanístiques i infraestructures: densitat residencial mitjana, mitjana dels valors cadastrals i superfície de zones verdes, mitjana de transport públic col·lectiu, espais habilitats per a aparcament públic, etc.

• Grau de realització física del programa, grau d’assoliment dels objectius del programa, etc., referit als projectes seleccionats en les successives convocatòries del Programa de barris.

 

El Pla de barris incorpora el Pla de participació i el Comitè de seguiment i avaluació

Aquest Pla de participació és el marc de referència per fer qualsevol actuació que permeti coordinar de manera efectiva la implicació de tothom en el desenvolupament del projecte, des de les entitats més actives i organitzades, passant per ciutadans/anes individuals no organitzats/ades fins als agents especialitzats que treballen en el barri fins a l’Administració pública.

La Llei de barris preveu l’existència d’un Comitè de seguiment i avaluació del Pla de barris, que està formada per:

• Dos membres del DPTOP, i un membre de cadascun dels departaments de Governació i Administracions Públiques, Economia i Finances, Acció Social i Ciutadania i Medi Ambient i Habitatge.
• Un representant de la Delegació del Govern de l’àmbit territorial del projecte.
• Cinc representants de l’ajuntament corresponent.
• Dos membres de les entitats veïnals més representatives de l’àmbit objecte de l’actuació, dos representants de les associacions ciutadanes amb més implantació en aquest àmbit i altres dos dels agents econòmics i socials. El Ple de l’ajuntament determina les entitats que representen aquests col·lectius.

Les funcions d’aquesta Comissió són:

• Establir mecanismes de coordinació i informació.
• Seguir les actuacions a partir de l’informe semestral de desenvolupament del projecte.
• Establir mecanismes de foment de la participació ciutadana en el seguiment i control.
• Realitzar i elebar a la Comissió de gestiódel Fons l'informe final, que contindrà el grau d'execució, les desviacions, els resultats obtinguts i la incidència de les actuacions en relació amb l'entorn i la problemàtica existent inicialment.

Nous professionals, noves formacions: el gestor urbà

• En aquest àmbit s’han identificat les experiències formatives fora de l’àmbit estrictament acadèmic a la Unió Europea, per donar resposta a les necessitats dels professionals que treballen en la planificació i la gestió de projectes de regeneració urbana.
• Experiències similars en països amb més tradició en matèria de regeneració urbana, mantenen estructures fortes de suport i transferència de coneixement adreçades als professionals i als càrrecs electes. També cal lideratge especialitzat i suport supralocal per mantenir xarxes de projectes locals o de tècniques i tècnics especialitzats en la regeneració
• Així doncs, es recomana crear una formació específica que inclogui formació en habilitats genèriques en aspectes com la gestió de projectes, partenariats, la resolució de conflictes o la millora d’habilitats comunicatives. També es determina la necessitat de formar a la resta de participants en els processos de regeneració urbana (tercer sector, habitants i tècnics/ques de les administracions públiques implicades).

Autors

Redactat per: Marga Torre i Josep Ramon Pol

Per saber-ne més: Josep Ramon Pol